D'EN FERDINANDUS KATASKLAFFY
Sindrome de Diògenes? Col.leccionista? Boig, drapaire?
O bé un esperit artístic...
o un sentit estètic diferent... ?
En aquest blog trobareu un recull de les troballes
fetes a les golfes d´una finca ruïnosa
(situada en el carrer Ribot de Sant Vicenç dels Horts),
lloc on segons díuen els qui encara recorden hi havia una
sorprenent botiga de compra i venda de trastos vells...
“ANDROMINAS EL FRACASO”
Andròmines el fracàs, la botiga, era regentada (segons diuen)
per un estrambòtic nan amb ulleres de cul de got i símbols del zodíac gravats en la montura...
Estrambòtic, mentider, embaucador, Ferdinandus Katasklaffy,
tan repentinat com maleducat, sorprenia els seus clients,
als quals sempre comprava i mai venia,
arribant fins i tot a l’ exasperació devant dels que s’atrevien
a fer alguna oferta de compra...
Senyores i senyors!!Passin i vegin, passin i vegin!!
El Gran Circ Encantat de Cartró s'ha obert a l'imaginació...
Senyores i senyors...
Passin i vegin, passin i vegin!!!!
miércoles, 19 de marzo de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Encara n'hi ha d'andròmines, però s'amaguen.
http://www.andromines.net/productes/Antiguitats-4-alf.html
Ferdinandus estimava les andròmines, (perdona les meves dislèxies lèxiques i ortogràfiques, però no per això penso limitar-me),deia en Ferdinandus, que darrere de cada fracàs s'amagava una història sagrada, "BIBLICA",
deia ell, i quan trobava una andròmina, s'asseia, la mirava, la abraçava, l'estimava i la feia parlar.
S'ha de fer parlar a les coses, deia...
Era un enamorat del que feia...
Els mobles parlen, deia, com en Françesc Corpas i la Farnes, el gran mestre de la restauració "afectiva", que nomès va dir el seu secret als deixebles més enamorats del misteri de les coses velles que anaven a retornar al teu món...
De la vida, de l'amor, de l'història mai explicada,... i de la seva companya la Farners un altre dia t'en parlaré, carinyosa, acollidora com poques, encantadora, propera... Magics que saben compaginar
l'amor amb l'amistat entre ells dos i sapigué arribar a la cort de l'excèntric Ferdinandus...
(Grans Mestres, cosa mai vista).
Ferdinandus Katasclaffy seguint l'escola d'aquests grans gurus (del no res que val més que tot...)
Perdona Xenia...
Ets la primera en materialitzarte en les pàgines de l'aquí mágic, i un encant enmig d'un circ com tú...
O tot el contrari, ni estàs encantada, ni ets de cartró...
Una abraçada a la (X) del teu nom...
En relació al teu comentari, som com som, i en Ferdinandus, era andromina col.legiada, (guarda'm el secret, Xenia), va descubrir
que...
Publicar un comentario